La consciència fonològica i el seu paper en l’aprenentatge

Enriqueta Garriga Ferriol

L’escriptura ha estat des de la seva invenció fa gairebé cinc mil anys un instrument fonamental en la història de la humanitat. Va ser crucial en els processos de comunicació humana a distància, sobretot quan era l’única opció tècnica possible, i ho segueix sent avui malgrat que hi ha altres … continuar llegint →

Paco Cascón. Educador per la pau

Com et presentaries?

Podria dir que sóc un educador per la pau (entre altres coses) que es va iniciar amb les lluites socials al final de la dictadura, amb la transició democràtica, amb l’objecció de consciència / insubmissió, amb l’ecologia, amb les eines que venien de l’Índia, amb els escrits de Gandhi i amb l’experiència de Lanza del Vasto. … continuar llegint →

Bases neurocognitives del procés lector. Breus apunts sobre l’adquisició de la lectura des de la vessant estructural

En aquests moments en què la lectura passa a ser una de les prioritats del sistema educatiu català i que s’han posat en marxa programes perquè tots els estudiants dels ensenyaments bàsics la millorin, recuperem algunes de les idees que sempre han estat presents en la ment dels docents, sobretot d’aquells que han d’acompanyar en els primers passos de l’adquisició de la lectura. Avui disposem de molta més informació que fa dues o tres dècades, … continuar llegint →

Posicions i emocions

Mestres i educadors ens hem d’enfrontar, en l’entorn escolar, amb conductes desajustades o inadequades per part dels alumnes. Diàriament vivim situacions conflictives, sovint difícilment controlables per part del professorat. Els estudiants, quan arriben als centres educatius, no només ho fan amb els llibres i els llapis, sinó que també porten la càrrega de les seves experiències personals. En alguns d’aquests alumnes, es pot donar la situació que el pes d’aquestes vivències sigui molt feixuc, ja que els nens, igual que els adults, porten la seva biografia dins la motxilla. … continuar llegint →

Per què els infants dibuixen?

Ariadna Peña Medina

He decidit començar l’article amb una pregunta: per què els infants dibuixen? Podríem ampliar la qüestió i demanar-nos per què l’home, en la seva especificitat, sempre ha dibuixat. Segurament una resposta apropiada seria perquè té, des del punt de vista genètic i biològic, la cap acitat per fer-ho. Però el nostre interès encara va més enllà: quina és la motivació, el motor intern, que l’impulsa a dibuixar? … continuar llegint →