Jo definiria “creativitat” com la capacitat de construir una cosa (permanent o efímera) 1 a partir d’un mateix. Vull remarcar “un mateix” perquè a vegades s’entén la creativitat com a capacitat intel·lectual i d’ideació. I, si bé aquest àmbit està integrat en tots els processos creatius, penso que l’essència de l’acte creatiu consisteix en una profunda connexió amb l’interior. L’autenticitat és la primera condició per a l’acte creatiu. … continuar llegint →
El diari de camp és un registre escrit on l’autor descriu entorns, situacions, activitats, relacions, etc., emmarcats en un temps que ha viscut. S’utilitza sovint en la recerca de tipus etnogràfic, però també amb altres finalitats. En aquest sentit, volem apropar-nos al diari de camp com un instrument per a les pràctiques en centres externs que fan els estudiants de l’últim any de la seva carrera universitària. … continuar llegint →
Títol original: Buda az sharm foru rikht / Buddha Collapsed out of Shame
Any: 2007
Durada: 81 minuts
País: Iran
Directora: Hana Makhmalbaf
Guió: Marzieh Makhmalbaf-Meshkini
… continuar llegint →
SOCIOADDICCIONS. Es denominen socioaddiccions els hàbits, les activitats o les actuacions incontrolades que es converteixen en situacions de dependència. Les causes i els riscos poden ser similars als de qualsevol altra addicció; la diferència és que aquests trastorns no es vinculen tant a substàncies, sinó a actes socialment acceptats. Les més comunes entre les noves generacions són l’addicció a Internet, al mòbil, als videojocs i també a les compres, al treball o al sexe en les persones més adultes.
… continuar llegint →
Darrerament, en els entorns educatius, el constructivisme impregna fins a l’últim racó de les aules. Està de moda! Es recomana als mestres que incorporin processos constructivistes en els seus ensenyaments. Però… què vol dir això? És un concepte nou? Què significa? I, sobretot, d’on surt aquesta idea?
L’escola davant el desemparament infantil
Família i escola són dues institucions ben diferenciades però a la vegada en estreta interacció per la consecució d’un mateix objectiu: el desenvolupament infantil. D’aquest, pares, mares i mestres en som corresponsables, amb una actitud recíproca, de més o menys solidaritat. … continuar llegint →
Una tarda, durant un tractament, una nena de sis anys em va preguntar: “‘Adagón’ s’escriu amb /d/ alta o amb /d/ baixa?” Aquestes paraules anaven acompanyades del gest manual d’escriure les lletres /d/ i /r/. Es deia Anna Aragón i volia saber com s’escrivia el seu cognom per no fer una falta d’ortografia. … continuar llegint →
Andorra és un país amb poc més de 80 mil habitants (segons el Servei d’Estudis del Ministeri de Finances del Govern) i tres sistemes educatius que hi conviuen: l’andorrà, l’espanyol i el francès. … continuar llegint →