Equip de Redacció de PrisMa
El suïcidi és un problema de salut pública global que afecta milions de persones cada any a tot el món. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aproximadament 700.000 persones moren per suïcidi anualment, cosa que equival a una mort cada 40 segons.
La prevenció del suïcidi és una tasca complexa que requereix un enfocament multifacètic que inclogui l’educació, la intervenció primerenca, el suport comunitari i l’atenció professional.
Entendre els factors de risc és fonamental per a la prevenció del suïcidi; aquests factors inclouen:
- Trastorns mentals. La depressió, el trastorn bipolar, l’esquizofrènia i altres trastorns mentals són factors de risc significatius.
- Abús de substàncies. El consum d’alcohol i drogues pot augmentar la impulsivitat i el risc de suïcidi.
- Factors socials. La solitud, l’aïllament social, la discriminació i l’assetjament poden contribuir al risc de suïcidi.
- Esdeveniments traumàtics. Experiències com l’abús, la violència domèstica o la pèrdua d’éssers estimats poden desencadenar comportaments suïcides.
- Accés a mitjans letals. La disponibilitat d’armes de foc o substàncies tòxiques augmenta el risc de suïcidi.
Un cop coneixem els factors de risc, vegem quines estratègies de prevenció poden combatre l’aparició o agreujament de conductes suïcides:
- Educació i sensibilització. Crear consciència sobre el suïcidi i els seus senyals d’alarma és crucial. Les campanyes educatives poden ajudar a desestigmatitzar els problemes de salut mental i encoratjar les persones a cercar ajuda. Els senyals d’alarma inclouen parlar sobre voler morir, sentir-se desesperat, incrementar el consum de drogues i deixar de participar en activitats socials.
- Intervenció precoç. La intervenció precoç pot salvar vides. Per això és essencial dotar els professionals de l’educació (així com els professionals de la salut i qualsevol persona que estigui a càrrec d’altres persones) dels coneixements per identificar els senyals d’alarma. Els programes d’intervenció en crisi i les línies telefòniques d’ajuda, com el telèfon de l’esperança, ofereixen suport immediat a persones en risc de suïcidi.
- Accés al tractament de la salut mental. El tractament de la salut mental inclou proporcionar serveis de teràpia, medicació i suport continu per a les persones amb trastorns mentals o en risc de suïcidi. A més, tot això pot ajudar a reduir la càrrega estigmatitzadora.
- Restricció de l’accés a mitjans letals. Reduir l’accés a mitjans letals, com ara armes de foc i substàncies tòxiques, ha demostrat ser una estratègia eficaç. Això pot incloure polítiques de control d’armes més estrictes i la implementació de mesures de seguretat a les llars i comunitats.
- Suport social i comunitari. Enfortir les xarxes de suport social i comunitari pot proporcionar una xarxa de seguretat per a persones amb risc de suïcidi. Programes de mentoria, grups de suport i activitats comunitàries poden ajudar a reduir l’aïllament i proporcionar un sentit de pertinença i propòsit.
- Seguiment després d’un intent de suïcidi. Les persones que han intentat suïcidar-se alguna vegada tenen un risc més alt de tornar-ho a fer. El seguiment continu i el suport poden prevenir intents futurs.
La prevenció del suïcidi és una responsabilitat compartida que requereix la col·laboració de tots. Mitjançant la implementació d’estratègies basades en l’evidència, la promoció de la salut mental i la creació d’entorns de suport, podem reduir la incidència del suïcidi i salvar vides. Cada vida perduda per suïcidi és una tragèdia, i és la nostra tasca col·lectiva treballar per prevenir aquestes morts.
Equip de Redacció de PrisMa
educat@prisma.cat