Mario González Jorge
La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC) tendeix a desplegar-se en tres eixos importants: l’autonomia, la direcció dels centres educatius i l’avaluació. Aquest article se centra en la relació coherent que ha d’existir entre tots els plans, programes i projectes que deriven del Projecte Educatiu del Centre i que s’articulen en diferents nivells de concreció. Es fa especial atenció al Projecte de Direcció i els seus elements constitutius, així com a la seva concreció en les successives programacions generals anuals de centre i a l’avaluació vertical de tots ells mitjançant els indicadors de progrés.
Introducció
Podem considerar que el Projecte de Direcció (PdD) és l’instrument de gestió que concreta les actuacions del Projecte Educatiu del Centre (PEC) durant el període de mandat de la direcció del centre docent. Enrere queden els arguments contraposats respecte de si és el PEC el que hauria d’orientar el desenvolupament del PdD o si és aquest darrer el que hauria de renovar i actualitzar el PEC.
Figura 1. Relació d’equilibri entre el PEC i el PdD.
En el primer cas s’opta per una visió de tipus institucional en la qual “el projecte educatiu recull la identitat del centre, n’explicita els objectius, n’orienta l’activitat i li dóna sentit amb la finalitat que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques i, més en general, el màxim aprofitament educatiu”, [1] i és en aquest marc on es podrien interpretar certes limitacions per a l’exercici de la direcció dels centres docents.
En el segon cas s’entén que el Projecte de Direcció és el motor del canvi, és el que possibilita el veritable exercici de l’autonomia pedagògica i organitzativa i la gestió, de manera que hauria de poder redefinir progressivament el marc institucional del centre i afectar el seu PEC.
Cal reconciliar les dues posicions que volen atorgar a un o altre projecte el màxim protagonisme, quan en realitat tots dos han de coexistir i compartir punts de trobada inevitables. Sovint l’opció intermèdia sol ser la més encertada. En tot cas, caldrà clarificar-la per tal d’evitar confusions que ens poden portar cap a una divergència educativa no desitjada en el si dels centres docents.
Figura 2. Relació de convergència del PEC i el PdD.
Projecte de Direcció i Projecte Educatiu del Centre
Sens dubte el PEC és la màxima expressió de l’autonomia del centre i l’element vertebrador de la seva activitat (així ho recull el Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent); però també s’adverteix que el PdD és el que ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat de la direcció del centre i, a més, és el que ha d’establir les línies d’actuació prioritàries que s’han de desenvolupar durant aquest període i, si escau, ha de formular les propostes en relació amb l’adaptació o modificació, total o parcial, del projecte educatiu.
El dinamisme del PdD és el que ha de promoure l’actualització del PEC, ja que aquest darrer se situa en un pla més elevat d’abstracció (el que defineix les característiques institucionals, mentre que el primer defineix les propostes de la seva gestió). De fet, la millor analogia que estableix la relació entre tots dos projectes és la progressió contínua en forma d’espiral de doble hèlix. És evident que ambdós constitueixen l’ADN del plantejament educatiu del centre.
Nivells de concreció del Projecte Educatiu del Centre
Tradicionalment en el desplegament curricular s’ha parlat de diversos nivells de concreció atenent al seu grau de generalització, a l’abast de la seva afectació i al subjecte que el proposa. Així, parlem del primer nivell de concreció curricular quan correspon desplegar-lo a les administracions educatives, del segon nivell quan l’afectació recau majoritàriament en el si del centre, i del tercer nivell quan és l’aula el lloc on es desplega el currículum amb més concreció. Bé, encara podríem parlar d’un quart nivell de concreció atenent a les adaptacions de les programacions didàctiques adreçades a un alumne o un petit grup, especialment quan hi ha cert grau de significativitat en aquestes adequacions; però això és matèria d’una altra reflexió.
Seguint aquest plantejament, podem pensar que el PdD constitueix el primer nivell de concreció del PEC. No hi ha cap altre document de gestió que particularitzi millor com comença a concretar-se ni com hauria de desenvolupar-se el PEC. “El projecte de direcció ha de preveure actuacions d’aplicació del projecte educatiu, concrecions organitzatives i indicadors explícits per a l’avaluació del mandat.” [2]
Les actuacions, per la seva banda, comporten una diagnosi del centre i la determinació dels objectius a assolir en l’àmbit pedagògic que estiguin vinculats a la millora dels resultats educatius. Pel que fa a les concrecions organitzatives, s’ha de buscar la sistematització de les activitats del centre, la creació de formes d’organització per promoure el treball en equip, i la millora de la motivació i la satisfacció. I pel que fa als indicadors del PdD, han d’estar en consonància amb els indicadors de progrés del PEC que serviran per acompanyar en els mecanismes de retiment de comptes als òrgans de control i participació (consell escolar de centre i claustre, fonamentalment).
PdD: primer nivell de concreció del PEC PGAC: segon nivell de concreció del PEC
Figura 3. Nivells de concreció del Projecte Educatiu del Centre.
També podem intuir que es dóna un segon nivell de concreció del PEC, el qual deriva del PdD, que ja hem dit que constitueix el seu primer nivell de concreció. Segons el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, “el projecte educatiu ha d’orientar les successives programacions generals anuals del centre i establir els criteris, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels objectius previstos”. [3] També en el Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent es recull que “el projecte de direcció es concreta, cada curs, mitjançant les programacions generals anuals [de centre (PGAC)], que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte [de direcció]”. [4] Aquestes programacions anuals esdevenen, doncs, concrecions del PEC i del PdD per períodes d’un curs acadèmic i constitueixen, de fet, el segon nivell de concreció en què es fan explícits tots dos documents.
Podem recordar que la Programació General Anual de Centre (PGAC) “és la concreció de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i el funcionament del centre per al curs corresponent, incloses, si escau, les concrecions relatives als projectes, el currículum, les normes d’organització i tots els plans d’actuació acordats i aprovats”. [5]
En conseqüència, no sembla agosarat interpretar que la PGAC és el document per a l’organització i desenvolupament anual del PEC, mentre que el PdD té la mateixa finalitat però durant el període de mandat de la direcció del centre docent.
Continguts del Projecte de Direcció
En relació amb els continguts vinculats directament al PdD, es creu convenient que, com a mínim, es desenvolupin els elements següents:
- La diagnosi del centre hauria de recollir el coneixement de l’entorn proper com a eina per millorar l’intern escolar. És a dir: cal posar de manifest quina influència té el context en el centre i tenir en compte quines són les característiques que el defineixen, especialment respecte d’aquelles actuacions i maneres de fer que són pròpies de la cultura del centre. En cas que ja existeixi una proposta anterior de PdD, caldria prendre-la com a punt de partida per actualitzar-lo en ocasió de la seva renovació.
- El PdD ha d’orientar l’acció educativa mitjançant la proposta de desenvolupament d’objectius, entre els quals cal que es destriïn aquells que estiguin directament vinculats a la millora dels resultats educatius. En termes generals, entenem que la millora dels resultats educatius depèn d’aquells objectius que estan involucrats en l’increment del rendiment acadèmic, la millora de la cohesió social i la reducció del fracàs escolar; tots tres són els objectius prioritaris i generals de la nostra administració educativa.
- Així, doncs, també cal que es recullin les propostes per desenvolupar i actualitzar el PEC. S’ha de determinar la conveniència de la seva actualització i millora d’acord amb la contextualització feta i mantenint la coherència de desplegament entre tots dos documents.
- Específicament, el PdD ha de concretar les estratègies organitzatives i de gestió de l’acció educativa que deriva del plantejament institucional del PEC. En aquest sentit, s’han de determinar quines són les línies d’actuació prioritàries i els mecanismes per a la sistematització de les activitats de centre; s’han de crear les condicions i formes del treball en equip que abasta tota la comunitat educativa (entre les quals destaca per la seva importància l’acció docent); i també s’ha de proposar l’estructura organitzativa, així com la seqüència temporal en què es preveu tot el seu desplegament i els marges d’adaptació necessaris.
Actualment l’avaluació tendeix a sistematitzar-se d’acord amb la valoració per indicadors. De fet, tant el PEC com el PdD han d’establir els seus propis indicadors de progrés, els quals han d’anar explicitant-se gradualment en nivells de concreció més grans. Aquells centres que estiguin duent a terme algun Projecte per a la Millora de la Qualitat dels Centres Educatius públics (PMQCE), o Plans d’Autonomia de Centre (PAC), o tinguin signats acords de corresponsabilitat, també hauran d’incorporar els seus indicadors de progrés.
Per tant, caldrà precisar els elements fonamentals respecte de l’avaluació d’aquests projectes:
- Els indicadors de progrés han de recollir nivells de concreció graduals des del PEC, passant pel PdD i evidenciats en els PMQCE/ PAC, quan escaigui.
- Tots aquests indicadors han de ser coherents entre si, és a dir, han d’evitar la dispersió de les actuacions i, per contra, han de promoure la convergència de tota l’acció educativa del centre.
- Tots els indicadors de progrés, en qualsevol document en què s’integrin, han d’aportar dades per a l’anàlisi del context, dels recursos, dels processos (fonamentalment d’aula i de centre) i dels resultats.
- Aquests indicadors de progrés han de fer-se explícits i concrets per períodes de cursos acadèmics en la PGAC, han d’avaluar-se al final de l’any acadèmic, i han de recollir-se en la Memòria Anual del Curs (MAC). S’aconsella que aquesta memòria tingui una triple perspectiva: de passat per tal de poder valorar l’evolució feta, de present per tal de determinar el nivell d’assoliment dels objectius, i de futur per tal de conèixer quines són les propostes de millora.
Figura 4. Avaluació i evolució dels indicadors de progrés en el Projecte de Direcció.
El PdD també ha de preveure quins seran els mecanismes de retiment de comptes a la comunitat educativa, especialment al consell escolar del centre i al claustre de professors. En aquest sentit, cal aprofitar les oportunitats de gestió establertes i no és necessari crear-ne de noves.
Aleshores, quan arriba el moment de la valoració de la memòria anual del curs, es creu que també és el moment més idoni per valorar l’acció educativa i per promoure el debat i l’avaluació dels documents institucionals i de gestió (PEC i PdD), així com per recollir noves propostes per a l’elaboració de la successiva PGAC. Això no exclou la possibilitat que hi hagi altres avaluacions parcials al llarg del curs, especialment les avaluacions que deriven de l’aplicació dels PMQCE/PAC i les que el centre pugui establir en la seva avaluació interna.
Finalment, només caldrà preveure en el PdD quins seran els mecanismes per promoure el lideratge distribuït que ha de propiciar la participació de la comunitat educativa. Per tal de fer efectives aquestes actuacions és necessari exercir el conjunt de funcions i atribucions que tenen les direccions dels centres educatius i que es recullen en el capítol 2 del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. Si es creu convenient, es pot fer la proposta de l’equip directiu, així com la del consell de direcció, encara que no és preceptiu.
Índex del possible desplegament d’un PdD d’un centre educatiu
- Marc normatiu.
- Diagnosi actualitzada del centre.
- 2.1 El coneixement de l’entorn.
- 2.2 La influència del context en el centre.
- 2.3 Les característiques del centre.
- 2.4 Actualització del Projecte de Direcció inicial.
- Objectius a assolir en l’àmbit pedagògic vinculats a la millora dels resultats educatius.
- Actuacions previstes per al desenvolupament i aplicació del PEC.
- 4.1 La necessitat d’actualització del Projecte Educatiu del Centre.
- 4.2 La coherència entre el Projecte de Direcció i el Projecte Educatiu del Centre.
- 4.3 La proposta de desenvolupament del Projecte Educatiu del <nom del centre> .
- Concreció de les estratègies organitzatives i de gestió.
- 5.1 Les línies d’actuació prioritàries.
- 5.2 La sistematització de les activitats del centre i el seu funcionament.
- 5.3 La creació de condicions i formes d’organització del treball en equip.
- 5.4 L’estructura organitzativa.
- 5.5 La seqüència temporal de les actuacions i els marges d’adaptació previstos.
- Indicadors per a l’avaluació de l’exercici de la direcció.
- 6.1 Els indicadors de progrés del Projecte Educatiu del Centre.
- 6.2 Els indicadors de progrés de l’acord de corresponsabilitat, si escau.
- 6.3 Els indicadors de progrés del Projecte de Direcció.
- 6.4 Els resultats de l’avaluació del centre.
- Mecanismes de retiment de comptes.
- 7.1 Al consell escolar del centre.
- 7.2 Al claustre de mestres.
- Elements per aprofundir en el lideratge distribuït i en la participació de la comunitat educativa.
- 8.1 El lideratge distribuït per al foment de la participació.
- 8.2 L’exercici de les funcions i atribucions directives.
- 8.3 La proposta d’equip directiu i de consell de direcció, si escau.
- [1] Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. Capítol 1 Projecte educatiu del centre, Article 4 Definició.
- [2] Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. Capítol 4 Projectes de direcció, Article 25 Continguts del projecte de direcció.
- [3] Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. Capítol 1 Projecte educatiu del centre, Article 10.2 Relació amb la programació general anual.
- [4] Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. Capítol 4 Projectes de direcció, Article 24.2 El projecte educatiu i el projecte de direcció.
- [5] Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. Capítol 4 Projectes de direcció, Article 24.1 El projecte educatiu i el projecte de direcció.
Bibliografia
- Ministeri d’Educació. Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Madrid. BOE núm. 106 de 04/05/2006. Pàg. 17158.
- Generalitat de Catalunya. Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació. DOGC núm. 5422 de 16/07/2009. Pàg. 56589.
- Generalitat de Catalunya. Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. Barcelona. DOGC núm. 5686 de 05/08/2010. Pàg. 61485.
- Generalitat de Catalunya. Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. DOGC núm. 5753 d’11/11/2010. Pàg. 82840.
Mario González Jorge
Director de l’Escola Remolins
Departament d’Ensenyament de
la Generalitat de Catalunya
mgonza28@xtec.cat
Professor associat del Departament de Pedagogia
Universitat Rovira i Virgili Campus Terres de l’Ebre
mario.gonzalez@urv.cat
Publicat en la revista Educat núm. 13