Glòria Iniesta i Àngels Miret
En el nostre dia a dia a l’aula, els docents hem d’abordar i acompanyar multitud de canvis, pèrdues i dols del nostre alumnat. El dol és un procés de dolor i aflicció natural i adaptatiu que té lloc davant la pèrdua del vincle amb quelcom estimat. És una experiència inevitable mitjançant la qual les persones som capaces d’adaptar-nos a una nova realitat.
El dol és una experiència íntima i personal, i com a tal es desenvolupa i s’expressa de maneres diferents entre les persones. Una escola o institut que vulgui fer un acompanyament integral al desenvolupament emocional del seu alumnat ha de tenir present, per tant, tots els processos pels quals passaran els infants i adolescents al llarg de l’escolarització. De la mateixa manera, i tenint en compte que la mort segueix essent un tema tabú en el nostre context, els centres educatius es configuren com un entorn clau per poder realitzar un treball psicoeducatiu i així esdevenir un espai on els infants puguin expressar-se amb total llibertat i confiança, on siguin valorats i puguin ser acompanyats.
La crisi sanitària provocada per la covid-19 ens ha posat al davant un gran repte en fer-nos conviure amb multitud de pèrdues. D’una banda, alguns infants o adolescents s’hauran hagut d’enfrontar a pèrdues personals relacionades amb la mort d’algun familiar, i, d’una altra, tots hauran viscut la situació de confinament i aïllament que ha fet canviar completament la manera de relacionar-se amb les persones que els envolten. A més, les rutines han quedat alterades i el món que fins ara coneixien (i coneixíem) ha quedat impregnat d’una incertesa a la qual encara ens estem acostumant i adaptant. Sota aquest paradigma, el context actual és un gran procés de canvi, un procés de dol col·lectiu que els centres educatius han d’acompanyar.
Aquest gran repte ha de ser rebut com una oportunitat per tota la comunitat educativa, la qual, ara més que mai, ha de treballar en equip posant molta cura en una bona comunicació que ens permeti no només atendre l’alumnat, sinó també cuidar-nos a nosaltres mateixos.
Llavors, el retorn a les aules al setembre tindrà lloc en un context inèdit i incert. Els alumnes necessitaran trobar docents que els aportin serenor i que els facilitin espai i temps per expressar tot allò que han viscut. Tant els menors com els adults referents hauran experimentat durant els darrers mesos emocions, estats d’ànim i sentiments intensos i diversos. Aquesta situació ens ha permès conèixer-nos millor: el nostre grau de paciència, d’acceptació, d’adaptació a la nova realitat… Hem pogut valorar el que tenim i reflexionar sobre el que és essencial: la salut, la família, les relacions personals… Serà important, doncs, ajudar els nostres infants i adolescents a posar paraules a tot el que han viscut: de què s’han sorprès, què desconeixien d’ells mateixos, què han descobert dels pares o dels germans, què els ha fet patir més, de què tenien o tenen por, què han trobat a faltar més…
Fer aquesta reflexió col·lectiva els ajudarà a comprendre i mirar amb empatia els companys que hagin pogut viure situacions més complicades o difícils. També serà bo parlar amb ells sobre els valors socials, ètics i cívics que la pandèmia ha posat a primera línia (la responsabilitat personal, el respecte, la solidaritat, la compassió…), així com actituds i nous hàbits relacionats amb l’autonomia, l’autoconeixement, els hàbits saludables, etc.
I, atès que alguns dels nostres alumnes hauran hagut d’acomiadar des de la intimitat de la llar persones molt estimades, també haurem de tenir en compte que les pèrdues succeïdes en aquest període necessiten ser acollides, expressades i validades en col·lectivitat.
Així, quan s’iniciï el nou curs, els docents haurem d’estar atents a l’estat emocional dels nostres alumnes a través de la conversa, de la mirada atenta, de la comunicació no verbal, de l’escolta activa, etc., no tan sols en els primers dies de classe, sinó també a mesura que vagi avançant el curs. A més, serà molt important que ens reunim amb les famílies i junts trobem camins de col·laboració pel benestar dels menors. Els infants i adolescents necessitaran calma, serenor, flexibilitat, alegria, i missatges positius i constructius. Caldrà transmetre’ls esperança però també ser honestos, i, malgrat que ens trobem en una situació excepcional, convindrà parlar amb ells sobre la vulnerabilitat i sobre com podríem afrontar millor altres situacions semblants.
Una realitat que no és parlada és una realitat que no existeix, i aquí és on l’escola té molt a fer i molt a dir. Una “escola segura” no serà només aquella que compleixi totes les mesures sanitàries, sinó aquella que aporti un clima assertiu que permeti comunicar-se sense tabús i acompanyar totes les pèrdues esdevingudes. Abordar, per tant, la pedagogia de la finitud en aquest moment de màxim canvi es configura com un repte i alhora un deure pedagògic. Comprendre els processos de dol i donar espai i temps per abordar-los a l’aula aportarà creixement emocional als nostres alumnes, els empoderarà en la resiliència i els aportarà capacitats d’expressió bàsiques, amb la qual cosa aquests processos es naturalitzaran com a processos de creixement personals.
Glòria Iniesta
Mestra d’Educació Primària especialitzada en acompanyament en el dol
Membre de l’APSAS
Àngels Miret
Mestra jubilada i psicopedagoga
Formadora en dol i pèrdues
Si voleu aprofundir en aquesta temàtica i trobar més recursos didàctics, podeu consultar les trobades en línia gratuïtes que ens van oferir la Glòria Iniesta i l’Àngels Miret durant el confinament: https://www.prisma.cat/trobades-en-linia-iniesta-miret.
La Glòria Iniesta i l’Àngels Miret són les tutores d’un curs de PrisMa (www.prisma.cat) reconegut pel Departament d’Educació: ACOMPANYAR INFANTS I ADOLESCENTS EN LES PÈRDUES I EL DOL (40 hores).
Publicat al setembre de 2020 en el butlletí informatiu Estratègies en temps d’incertesa.